El passat 8 de setembre ens vam reunir amb els responsables del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per tractar el problema de les dejeccions ramaderes i quines solucions veiem des de la IAEDEN per posar-hi remei.
Aquesta trobada va ser convocada pel propi Departament arrel de la trobada que vam tenir a principis d’estiu per tractar diversos temes que preocupaven l’entitat. Atesa la complexitat del problema de contaminació per nitrats, la consellera Jordà ens va emplaçar a tenir una reunió monogràfica sobre la qüestió, que s’ha acabat formalitzant aquest mes de setembre.
A la reunió hi va assistir el nostre soci i voluntari Damià (el qual s’ha fet expert en la temàtica) i l’Elisenda Guillaumes (Directora General d’Agricultura i Ramaderia), la Neus Ferrete (Subdirectora General d’Agricultura) i el Jaume Boixadera (cap de Servei de Sòls).
Durant la reunió vam exposar tota la problemàtica associada al model actual de producció càrnia, amb un elevat consum de recursos, tant locals com internacionals, i els impactes que tenen els productes de rebuig d’aquesta producció industrial. També vam mostrar que és possible una model menys depredador d’aigua i recursosl, amb menors emissions i amb una dejecció porcina més assimilable pels sòls. A més a més, amb un major retorn per l’economia local i una menor exposició a les fluctuacions i bombolles dins les quals s’està assentant el model d’empreses integradores actual. Aquest model és el de la ramaderia ecològica i un molt bon exemple d’aquest èxit és l’explotació de la granja de La Llavora.
Malgrat les dades i incompliments amb la legislació europea en la qual està concorrent la Generalitat, des del departament només se’ns va informar que no hi ha intenció d’allargar la moratòria d’ampliació i creació de noves granges, la no reducció de la cabana i que es segueix apostant per trobar una solució “màgica” per donar sortida al gran volum de purins que es generen cada any, en aquest cas apostant per la producció de biogàs amb la digestió anaeròbia dels purins. Aquest biogàs ja s’ha mostrat que no és gens rendible de produir i a més genera subproductes molt més contaminants que el propi purí.
Des de la IAEDEN duem molt temps reivindicant un decreixement del sector que al mateix temps aporti valor afegit al territori, fugint de fórmules que precaritzen la pagesia i enriqueix a les poques empreses integradores que controlen el mercat.
