Intentarem analitzar el consum quotidià per veure què podem fer per disminuir la nostra petjada ecològica, per evitar que afecti negativament la nostra salut i en especial la dels infants. Cal que prenguem consciència que hi poden haver substàncies químiques perilloses en productes molt diversos: pijames, joguines, pintures, equips electrònics, catifes, perfums, xampús, detergents, que alliberen els tòxics de manera continuada a les nostres llars. Ull amb la publicitat enganyosa que utilitza com a reclam alguna qualitat del producte, amagant la resta de possibles impactes negatius.

Com insisteix l’ecofeminisme, ens cal substituir el desig de dominar i mercantilitzar la Terra pel compromís de cuidar la vida. La nostra manera de viure no pot provocar el col·lapse dels ecosistemes que ens sustenten.

L’ús massiu de pesticides, fertilitzants químics, els transgènics, i una llarga llista d’additius químics presents en l’alimentació, o en la dels animals per a consum humà, no s’estan avaluant i són desconeguts. L’alliberament de transgènics al medi suposa un risc per a la biodiversitat alhora que reforcen la dependència cap a algunes multinacionals.

En termes generals, la nutrició basada en la carn requereix 20 vegades més de terra i 14 vegades més d’aigua que una dieta basada en vegetals.

La pesca industrial d’alta mar torna a llençar 1/3 part de les captures perquè no tenen valor comercial. El peix congelat que prové d’aquestes pràctiques contribueix a l’esgotament dels mars. El peix que es troba més amunt de la cadena tròfica és el que més metalls pesants acumula, seria el cas de la tonyina, el peix espasa, etc..

Es probable que els aliments processats o degut al envasat estiguin contaminats amb microplàstics. El consum inadvertit de plàstics està augmentant amb l’abús d’aquest material. El consum d’aigua embotellada pot implicar la ingesta de fins a 90.000 fragments microscòpics de plàstic l’any.

Entre els més de 3.000 compostos químics utilitzats per la fabricació del plàstic n’hi ha al menys 60 que podrien actuar com a disruptors endocrins, provocar danys neurològics i tenir efectes cancerígens.

Els detergents per rentar plats més publicitats del mercat porten tal quantitat de productes químics: dietanolamina (DEA), diclorometà (DCM), clor, fosfats, sodi lauril, sulfats, i fragàncies sintètiques (entre d’altres), que actuen com a disruptors hormonals, al·lergènics, cancerígens o neurotòxics.

Aquestes petites partícules de plàstic que acaben al mar, inicien el recorregut als desguassos de casa nostra. Moltes provenen dels cosmètics i productes de neteja. En general, les depuradores no filtren aquests microplàstics, cosa que els converteix en un problema molt greu.

Els sabons exfoliants, la pasta de dents, cremes, gels o olis de bany són els productes que més microplàstics porten. Sovint no els podem apreciar, però altres cops se’ns presenten com petits elements granulats o bombolles. Normalment són derivats de processos refinats del petroli i han d’estar indicats en l’etiquetatge del producte. Bàsicament són Polipropilens (PPG i PP), Polietilens (PE), Policarbonats (PC), Niló (PA) o Polièster (PES), entre molts altres. A l’aplicar aquests productes, les micropartícules poden penetrar per la pell i quedar-se en l’organisme.

Cada cop són més habituals les tovalloletes humides i els salvaslips. Juntament amb les compreses no sols són responsables d’embussos del clavegueram i d’avaries a les depuradores, es tracta d’un producte amb un impacte ambiental irreversible. Poden acabar al mar danyant l’ecosistema marí: fragmentats o sencers poden ser confosos per aliments per diferents espècies marines. Al desfer-se es converteixen en microplàstics que poden ser consumits pel zooplàncton, base de la cadena tròfica.

Als ingredients químics que proporcionen blancor, suavitat i bona olor, s’hi sumen substàncies com el glicol de propilè, l’alcohol benzílic i el sorbat de potassi, que poden tenir un efecte nociu sobre la salut;  el fenoxietanol és un conservant molt irritant; el clor que s’usa  per blanquejar també pot ser font de toxicitat.

Els bastonets de plàstic de les orelles són el residu més present a les platges.

El rentat de la roba genera un terç dels microplàstics dels oceans. És una indústria que contribueix significativament a la contaminació de l’aigua degut a l’ús de grans quantitats de productes químics. La roba sintètica acumula una gran quantitat d’electricitat, perjudicial per a la salut.

Fibres provinents del petroli:

Polièster; Poliamida; Niló; Acrílic; Raion; Elastà (compost amb un mínim del 85% de poliuretà).

Fibres provinents de la cel·lulosa:

• Viscosa: malgrat obtenir-se de la cel·lulosa, utilitza grans quantitats de tòxics com el disulfur de carboni, l’hidròxid de sodi i l’àcid sulfúric per convertir la matèria primera en fibra. Fins que H&M, Inditex, etc. no actuïn, els consumidors no sabem si la viscosa s’ha produït de forma responsable o no. De moment el lyocell o Tencel, són fibres que no utilitzen el disulfur de carboni. S’obté de cel·lulosa reconstituïda, pel que implica una part de reciclatge de fibres, la seva fabricació tot i ser similar a la de la viscosa redueix la despesa en aigua i els químics, els tints tenen millor rendiment.
• Sisal (fibres de fulles).

• Proposem-nos el repte de reduir els residus.
• Abans de comprar un producte pensem si realment el necessitem. Optem pels de llarga vida, pels de bona qualitat, pels reciclats i reciclables. Abans de llençar qualsevol objecte pensem si algú altre el pot aprofitar, si el podem vendre o donar.
• Evitem els envasos i bosses de plàstic, el paper d’alumini, el film plàstic alimentari. Reduïm el consum de piles.
• Al consumir productes reciclats i reciclables, estalviem aigua i altres recursos, disminuïm la contaminació i els residus.
• Exigim dels nostres ajuntaments una correcta recollida i gestió dels residus.

Eliminant els microplàstics de la nostra compra, substituint els productes derivats del petroli per altres provinents de la agroecologia serem respectuosos amb al medi ambient i amb la nostra salut i la dels nostres descendents, no provocarem el col·lapse dels hàbitats que ens sustenten.

A mesura que modifiquem la nostra forma de consumir les empreses es veuran obligades a modificar la seva oferta.

Com diu la sociòloga italiana Valeria Bello, el que és veritablement sobirà és el planeta, no pas l’home. Si no en prenem consciència, l’espècie humana s’extingirà.

Cal fer canvis a la nostra vida però alhora pressionar els governs i les empreses perquè hi hagi el canvi que necessitem.